Matí de jocs tradicionals i de "vermut".

És dissabte de setmana santa, la gent aprofita per marxar de vacances, però a la Fundació Elna s'hi cou alguna cosa: LA LLIGA DE JOCS TRADICIONALS.

Els i les joves són molt puntuals i això permet començar la lliga de seguida. Comencen a rodar els daus, la concentració és màxima, però no pares d'escoltar riures en cada una de les zones de joc. Són jocs dinàmics, un no se n'adona i ja es troba a la següent zona, es nota que els joves han vingut preparats de casa.

Durant el matí, tot i no poder veure els somriures sota la mascareta, notaves com tothom s'ho estava passant de meravella, i que un matí jugant a jocs de taula, és una cosa gratificant de veure, perquè els jocs de taula en el pas del temps s'han perdut. Algú recorda abans de la pandèmia, si es jugava a gaires jocs de taula? És bonic veure com ha tornat a néixer la passió per cada un d'aquests jocs, i que sigui entretingut passar un dissabte acompanyat d'amics tirant daus, movent fitxes o movent cartes.

Després de fer l'últim joc, un bingo conjunt, on les rialles i van predominar per sobre de tot, ens vam moure al bar del costat i vam fer el vermut, que tant es trobava a faltar. Cada un/a dels joves va aprofitar per comentar la jugada dels diversos jocs, mentre es bevia el seu refresc i menjava les patates i olives que hi havia sobre la taula. D'aquesta manera finalitzava un matí divertit i entretingut.

Jaume Pérez Malagelada
Professional del projecte de lleure i cultura
 

Caminaires 4.0 - Sortida al Puig de la Banya del Boc a Llorà.

DIARI D’UN CAMINAIRE D’ELNA

Avui m’he llevat amb molta il·lusió: tinc sortida de Caminaires a Llorà, una bonica població aprop de Girona endinsada dins la Vall del Llémena!

Per fi les restriccions de Salut ens permeten als meus companys i a mi sortir de la comarca per anar a conèixer indrets del voltant de Girona. He d’afanyar-me doncs aquesta vegada, com que ja està a punt d’arribar la primavera, hem quedat a les 9h per aprofitar bé el matí i tenir temps de dinar a Llorà, amb la resta de companys.

 
La ruta era circular amb sortida/arribada a Llorà i hem esmorzat dins el cràter, doncs ja portàvem una bona estona caminant i jo, la veritat, ja estava mort de gana.

Avui hem fet els exercicis de cohesió de grup al finalitzar la sortida, abans de dinar, en una pista esportiva que hi ha a l’entrada del poble. Hem rigut i ens ho hem passat d’allò més bé amb els exercicis plantejats pels entrenadors i desprès hem anat a dinar en un parc. Ha fet una mica de vent però feia un sol espatarrant i ens ha permès estar a gust mentre dinàvem.

Desprès de dinar hem pogut anar a fer un cafè en un restaurant de la zona i ja he tornat a Girona cansat però content d’haver estat un altre dia amb els meus companys Caminaires.

Ja portem 4 sortides amb els Caminaires i cada vegada estic més a gust amb els companys! Tinc moltes ganes de fer la següent, que serà el dia 17 d'Abril!

Fins demà estimat diari!

Eduard Vilar 
Primer entrenador del projecte Salut i Esport. Graduat en Educació Especial, especialitat Activitat Física. Diplomat en Atenció Centrada a la Persona amb DID. 

Gran Torneig de petanca!

El divendres 13 de març plou tota la tarda, la devesa s'omple de basses i els joves i les entrenadores es pregunten si demà podran iniciar l'entrenament de petanca.

Després d'una nit incerta, s'aixeca el dissabte amb una boira que a poc a poc es va anar esvaint i va deixar lloc a un sol potent i calorós.

Els bassals van desaparèixer, i és per això que l'activitat de petanca es va poder iniciar sense cap problema.

Els i les joves abans d'iniciar la petanca, van començar l'entrenament amb un escalfament divertit, per començar a activar-se i preparar-se per aprendre un nou esport.

Va ser l'hora de començar i després d'aprendre la forma de tirar la bola, els passos que s'havien de fer després de tirar el bolig i després d'afinar la punteria, era hora de fer el primer partit. Va ser un sol partit, divertit i d'un gran aprenentatge per tots els joves, que ja estaven a punt per al gran torneig de l'endemà.
 

I va arribar el gran dia, el dia de torneig.

Va començar el dia amb una gran anècdota, la pista on vam realitzar l'entrenament estava ocupada, i ens vam haver d'espavilar per trobar-ne una d'altre. Uns metres al costat hi havia una pista on vam veure que es podia fer el torneig, i després que tots i totes netegéssim la pista plena de pals vam iniciar el GRAN TORNEIG DE PETANCA. Van ser partits de 2 contra 2 i van ser partides molt ajustades, es va notar que els i les joves en un dia van aprendre a jugar molt bé i això es va notar amb el resultat final. La classificació final va estar tan ajustada, que la diferència entre tots els equips només va ser de 2 punts tot i haver-hi 8 equips.

Es va acabar el torneig, ens vam posar motxilles a l'esquena i vam anar direcció a la Fundació on alguns i algunes joves van decidir quedar-s'hi a dinar i comentar aquesta nova experiència.

Esperem repetir-ho en breus i tornar-ho a passar així de bé tots i totes juntes!

Jaume Pérez Malagelada
Professional del projecte de lleure i cultura
 

Caminaires 3.0

S’aixeca el dissabte amb una boira espessa.

No sembla que faci un bon dia per sortir al carrer. Els Caminaires preparen les seves motxilles per tercera vegada aquesta temporada: una mica d’esmorzar i dinar, aigua, l’imprescindible Kit-Covid i la il·lusió de retrobar-se amb els companys de ruta.

Avui tocava sortida fins a Campdorà, passant per la Font del Ferro i Montjuïc, ruta amb desnivell per posar a prova la nostra resistència i la força de les nostres cames.

La boira va anar marxant mentre un sol, gairebé de primavera, ens obria les portes d’un dia primaveral en ple febrer. Ja erem a la Font del Ferro i calia agafar forces pel tram fort de la sortida, la pujada fins a Montjuïc. Després d’esmorzar, els Caminaires van compartir una estona diferent amb els companys, doncs sempre es plantegen exercicis en grup que permeten gaudir, també emocionalment, de l’activitat física i l’esport.

Pujada fins a Montjuïc feta! Una vegada més, demostració de tenacitat i perseverança dels nostres Caminaires, que van suar de valent davant el calorós matí amb el que ens vam trobar. Alguns, fins i tot, vam poder posar-nos en màniga curta, per a què us pugueu fer la idea del bon dia que vam presenciar!

Un grup va apropar-se fins a Campdorà mentre l’altre ja enfilava camí cap a la Fundació, on ens esperaven les famílies i un dinar amb els companys!
  FELICITATS CAMINAIRES!

Eduard Vilar 
Primer entrenador del projecte Salut i Esport. Graduat en Educació Especial, especialitat Activitat Física. Diplomat en Atenció Centrada a la Persona amb DID. 

 

Caminaires 2.0

Aquesta vegada... amb una bona sorpresa!

El dissabte 16 de Gener, tot el grup de Caminaries ens vam reunir una altra vegada per tornar a participar d’una ruta amb els companys i entrenadors, en un matí fred però assolellat. Era una trobada una mica especial, doncs els entrenadors de la Fundació vam fer entrega de la xapa oficial de Caminaires d’Elna de Girona a tots els joves. Un petit “gran” detall que els acredita com a participants d’aquest enriquidor projecte i els fa sentir que formen part d’un grup social amb gustos per la natura i l’esport compartits.

Malauradament, encara hem d’adaptar les rutes al confinament municipal. No obstant això, vam anar fins a Sant Gregori per un sender que ens portaria per la vora del Ter, arribant a la Riera del Llémena per acabar pujant fins a la Pineda de Sant Gregori.  

Vàrem arribar a la Pineda després d’una bona estona de caminada i era l’hora de reposar energies per la tornada. És aquell moment, al acabar d’esmorzar, que es realitzen les dinàmiques de grup per tal de conèixen’s i fer pinya, amb l’objectiu d’establir vincles afectius entre els participants. La dinàmica va funcionar d’allò més bé. Vam poder conèixer els gustos dels nostres companys i veure quins ens agradaria compartir plegats en futures trobades. A més a més, les opcions plantejades eren divertides i vam poder riure molt!
La tornada, a estones, es va fer llarga però els Caminaires van demostrar tenir una molt bona capacitat de resistència i motivació per finalitzar la ruta. Una gran demostració d’esforç, exemple i sacrifici!

A la Fundació ens vam quedar a dinar uns quants Caminaires, respectant les distàncies i recomanacions de seguretat, però gaudint de la companyia dels amics de ruta. Després, cafetó ben merescut al bar del costat i cap a casa a fer-se una bona dutxa!

10 km de ruta, d’agulletes al dia següent, però amb molts somriures a les butxaques!

Us esperem el proper 13 de Febrer!
VISCA ELS CAMINAIRES!